Una casa sencera, el seu jardí, la seva piscina: només per a vosaltres.
S'arriba a darrera hora de la tarda, amb els maleters plens i la canalla impacient. Davant la casa de façanes ocre, ells ja han vist la piscina i el llit elàstic; vosaltres, la gran terrassa i el saló exterior al voltant del braser. Al voltant, una gespa vorejada de palmeres, gandules i para-sols amb serrells per a tothom.
Vuit habitacions sota el mateix sostre, fins a quinze hostes: cadascú la seva porta, el seu racó de calma — i la resta de la casa per retrobar-se. Perpinyà és a deu minuts, la muntanya just al davant.
Terres de pedra clara, fusta fosca, lli i vímet: la casa s'ha moblat habitació per habitació, amb la mateixa cura a tot arreu. Seguiu un dia a quinze, de la porta d'entrada al sofà del vespre.
S'empeny la porta i es deixen les claus sobre la consola tallada en bigues antigues, contra el mur de pedra. Les maletes pugen l'escala entre miralls i ventalls de vímet; a dalt, la gelosia de fusta ondulada porta cadascú a la seva habitació. En deu minuts, tothom ha trobat la seva.




El primer vespre, es cuina tots plegats. Un pela sobre el taulell de fusta, l'altre vigila el forn, un tercer omple els gots al dispensador d'aigua de la gran nevera. Placa, campana, microones, rentaplats, cafetera de càpsules: no hi falta res, i la taula ovalada de vuit ja és parada, davant la cuina.




Al matí, els primers de llevar-se s'asseuen a la taula rodona de la galeria, sota el ventilador, amb la cortina de lli que filtra el sol i la gran tela d'olivera a la paret. Sis llocs; els següents s'afegeixen a la taula de la cuina, i l'esmorzar dura fins que algú proposa la piscina.


Al vespre, amb la canalla al llit, tothom es retroba al saló: sofà i butaques en bouclé sorra, tauleta rodona de roure, ram de pampa, llum baixa. És la sala de les converses que s'allarguen i de les partides de cartes que no s'acaben.




Tota la tarda passa a fora. La canalla encadena piscina, llit elàstic i gronxador; els altres van de les gandules als para-sols amb serrells i a la gran terrassa. Quan el sol baixa, s'encén el braser del saló exterior, el Canigó es tenyeix de rosa al lluny, i ningú no vol entrar.
Aquí no es lloga una habitació.
Us regaleu una casa sencera.